Art i innovació cultural en la societat xarxa

Avui treballem en una cultura en xarxa que coopera a escala local, metropolitana, estatal i internacional, i en la qual les TIC tenen un paper destacat com a emfatitzadores d'aquesta connectivitat. Aquesta connectivitat té lloc en les diferents escales del territori i permet articular una xarxa local distribuïda que al seu torn estableix vincles amb les xarxes internacionals. Alhora, de manera natural promou les interseccions entre les diferents disciplines, entre la ciència i la tecnologia amb les arts i les humanitats com a estratègia d'obertura i innovació cultural. Es creen entorns que fan possible la interrelació entre diferents àmbits de coneixement, amb la indústria, així com també amb els àmbits de l'educació i la recerca, o els espais de comunicació.

El context marc en el qual avui s'han anat desenvolupant les pràctiques artístiques i culturals és el de la importància creixent de la ciència i la tecnologia com a coarticuladores de formes de veure el que és real i de viure en la nostra societat. I diem «coarticuladores» perquè, més enllà de caure en determinismes científico-tecnològics que modelin de manera autònoma el context sociocultural, potser es podria pensar en una autèntica coproducció entre tecnologia i societat, on la tecnologia és construïda socialment en la mateixa mesura que la societat és configurada tecnològicament. Avui el repte és ser capaç de comprendre els diferents canvis epistemològics –i ontològics i tot– que ens aporta aquesta relació simbiòtica entre tecnologies com les TIC i l'esdevenir social i cultural en el qual estem instal·lats.

Una visió sistèmica de la cultura amb la seva diversitat constitutiva, les TIC com a catalitzadores del canvi, el dinamisme i l'obertura inherent a l'ecosistema cultural, la connectivitat entre agents i escales en la cultura de xarxa i en xarxa, parar atenció a les dinàmiques pròpies de la creativitat i la innovació, els nous models de propietat intel·lectual o la necessitat d'un domini creatiu públic i també de la generació de recursos per a fer possible un aprenentatge continu, són algunes de les estratègies, mecanismes o dispositius que poden contribuir a assumir alguns dels reptes de la nostra cultura contemporània, i així contribuir als processos d'innovació cultural.

D'altra banda, és un plaer veure com la presència d'Artnodes en bases de dades i directoris de referència va augmentant any rere any. Tal com mostrem en l'apartat d'indexació de la revista, podem destacar que durant el 2008 Artnodes ha estat indexada als recursos següents: MIAR, base de dades d'identificació i avaluació de la difusió secundària de revistes dels àmbits de les humanitats i les ciències socials, amb una puntuació de 3,345098; Carhus Plus+, sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de les ciències socials i humanitats desenvolupat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR); Recolecta, base de dades d'accés obert de treballs de recerca, impulsada per la Xarxa de Biblioteques Universitàries Espanyoles (REBIUN) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECyT), i DR-RD, directori de recursos digitals impulsat pel Ministeri de Cultura.

Finalment, constatem l'interès que genera la revista i els seus continguts, ja que Artnodes té una mitjana mensual de 4.000 visites i de més de 1.600 baixades de fitxers PDF (que, de manera agregada des de 2005, sumen gairebé 45.700 baixades), i també té 1.373 subscriptors en tres idiomes.

Pau Alsina
Director d'Artnodes