Aquest text d'observació planteja la qüestió de com s'experimenten directament projectes fets amb mitjans locatius, que són intrínsecament nòmades i efímers, els rastres o arxius de vides posteriors dels quals queden en forma de dades, etiquetes i altres representacions textuals, sonores i d'imatges. D'una manera semblant, molts projectes de mitjans locatius es replantegen com més va més aquests aspectes iteratius d'una manera contextual, espacial o per mitjà de plataformes de consulta diverses. Faré el seguiment de l'obra CALL CUTTA Mobile Phone Theatre del col·lectiu teatral germano-suís Rimini Protokoll i les seves derivacions tangencials o vides posteriors com a punt de partida per a reflexionar sobre la noció d'iteració i sobre les manifestacions urbanes i mòbils locatives que amplifiquen diversos aspectes de la nostra condició globalitzada i hi remeten.