Els mitjans locatius constitueixen un camp emergent de pràctiques creatives i una plataforma per a provar noves experiències en l'entorn urbà que cada vegada interessa més als artistes. L'ús de mitjans locatius amb intenció artística ha vinculat la geografia i els mapes a la vida i l'experiència urbana de maneres noves i de vegades inusuals. Aquesta connexió permet que es produeixin diverses transformacions en la relació tradicional entre el procés de creació de mapes i l'espai físic que representa. El mapa ja no es limita a descriure segons un model jeràrquic descendent el territori físic que representa, sinó que més aviat el territori inspira la creació artística de diversos tipus de mapes que poden expressar, criticar o fer ressaltar aspectes diferents de la vida urbana. En aquest article centrem el nostre interès en projectes locatius que empren diversos mitjans i tecnologies basades en la detecció de la localització com el GPS, amb l'objectiu de crear mapes subversius que amplien la vida urbana i enriqueixen el paisatge urbà amb informació, sentit i emocions. El que considerem important d'aquestes iniciatives és el fet que, a més del valor estètic de la seva obra, en la majoria de casos els artistes es veuen motivats per la perspectiva d'incrementar la consciència pública en relació amb diversos temes, com el procés de creació de mapes, la localització i el posicionament precisos, la capacitat de formar xarxes socials a la xarxa urbana, la vigilància, el seguiment de cossos humans o objectes o com afecten tots aquests temes les opcions i la vida quotidiana de la gent.